Les coses que s'han endurit amb el pas del temps, ja sigui per desús o a base de cops, disgustos, desil·lusions; arriba un moment en què, de cop i volta, es tornen tendres, sensibles, floreixen sensacions que creies que no tornaries a sentir. Voleu saber el culpable? Un somriure.
Però tot i així, no tot són flors i violes: com més tendre, més fàcil trencar-ho i més mal fa.
L'efecte placebo que reb la ment al sentir una mostra d'afecte, una caricia (hauriem d'acaronar-nos més sovint), o d'una mirada, només ens farà feliços un instant (temps suficient per a el·laborar una gran pel·licula dins el teu cap què, al tornar a tocar de peus a terra i adonar-te'n de la realitat, tornem al punt d'inici, hora rere hora, dia rere dia).
